Quan s’ha dit tot de l’amor

/ pacomurall

Quan s’ha dit tot de l’amor, què busques pe’n terra?
Si els reflexos, los contrallums i les ombres estàn més rebregats que els teus calçotets, sobre què escriuràs ara?
Per que a ningú li fot res ni els teus anhels o si vas calent o mamat, què collons explicaràs?
Esgotats tots los colors, la teua poesia s’ha quedat sense paleta.
Hauràs de fer un pensament i escriure en blanc i negre i amb lletra que no s’entengue, només així, potser, algun altre lletrapollós com tu, s’interesse per la teua obra lamentable.

Fragonard__Inspiration1
Fragonard. “L’Inspiration”, 1769

2 pensaments sobre “Quan s’ha dit tot de l’amor”

  1. Sempre queden coses a dir de l'amor i del que no és amor. I a la paleta hi queda lloc per nous colors; la gamma és infinita.
    (Almenys és el que em repeteixo sovint i em funciona en certs moments d'obscuritat inspirativa…)

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari