La porta tancada (a Amy Winehouse)

Amapola Garrido escomet un cop més la porta tancada i es torna a esberlar el cap contra el roure massís.

Back to black

Tatxonadures rovellades degoten coaguls on s’emmiralla la seva determinació. Són les úniques llàgrimes d’aquest flaixback repetit fins l’oix.

Back to black

Les grenyes ensangonades li oculten els badalls i les fissures del crani, finestres obertes per albirar móns més íntims i infinitament més porpra que els ocults en la negror darrere la porta tancada.

Back to black

Amapola Garrido sent com se li enclaven ben fondes les estelles de fusta i en el paroxisme es produeix el miracle de la resurrecció neuronal.

Back to black

És tan gran el delit, que envesteix novament amb el cap cot, ariet cornut helicoïdal, contra la porta tancada.

Back to black

Amapola Garrido no és Amy Winehouse, però té una retirada.

_20170317_203527

L’ombra de l’astor

S’estén l’ombra de l’astor, com una taca de pànic vessat pel codolar.

L’amenaça de rapinya gela la tebior del cau i paralitza la sang calenta.

S’eixampla el contorn de les ales contra un blau de malastruc.

Tan aviat s’atancen com s’esmunyen dels ulls enlluernats.

Esgarip distant i perfums de floresta.

Què prompte es podreix la carn a la solana.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA