Poeta del insomnio

oniric2
Foto: Dara Scully

No puedo conciliar el sueño
con este calor sofocante
que germina una palabra
como una semilla transgénica.

Soy de esas poetas del insomnio,
preñada de trovas somnolientas,
latidos desbocados entre estrofas,
mientras la pluma dirige mi mano.

Sólo leo lo que el papel me muestra,
como un mapa que no entiendo,
me detengo en la angustia
del vacío de los verbos.

Enseguida mi pluma descubre un sendero
que baja entre suspiros,
aliento contenido entre los versos,
y se arrellana en un prado sustantivo.

Allí me encuentro durmiendo,
sobre frases ondulantes,
leves espasmos recorren mi cuerpo
a la sombra de un poema semiautomático.

Anuncis

Selfie

Agafa el mòbil amb la mà bona, la que no tremola tant i estira el braç tot lo que li permet l’artrosi.
Enfoca la seva cara i també ha de sortir el fons, es retorça amb un grinyol de la cintura i amb un dit a les palpentes tocant la pantalla, dispara l’obturador.

Oh, si no es veu cap rostre! i a sobre una ombra borrosa tapa el paisatge.

Però tant hi fa, gairebé sempre les altres encara surten pitjor que la primera.

Li posarà el geolocalitzador i tothom al facebook sabrà que el Comte Dràcula s’acaba de llevar del taüt.

nosferatu
oldhollywood.tumblr.com

Azul cian

La pluma está rota.
La tinta, derramada en el hule, es una mancha iridiscente.
Su contorno perlado avanza despacio hacia el papel
y en sus fibras dibuja lineas azules con rapidez.
Debería interpretarlo, pero sólo veo cien poemas que ya no escribiré.

 

ink
drycleaningtips.com

Posidònia

posi4
latorretadelmareny.blogspot.com

He nedat amb els dofins
una dansa de l’escuma,
tornassols damunt les ones.

He volat amb els xatracs
sobre un prat de posidònia,
sagetes de llum tallen les aigües.

He jugat amb les meduses
pels corrents de la badia,
aureoles de sal en suspensió. 

La mar de fons em bressola
i encavalcat a l’onada,
la costa es va fent petita amb la immensitat del meu plaer.

Joseret de les Herbetes

joseret2

Qui sap de la teva pena ni de la teva joia, Joseret de les Herbetes?

Barret impossible de flors de cementiri, ombres en el teu rostre inescrutable. Carregues un sac a l’esquena, ple de denguendents sense saber-ho i la gosseta Tossina ganyola ofegada amb el cordill que l’escanya.
Vesteixes papallones de colors, retalls, faldilles i volants, brodats i pantalons i els peus nus sota les sabates sense sola, emperador de Palestina.
Qui sap dels teus amors ni dels teus odis, Joseret de les Herbetes?
Amors furtius entre les desferres de l’estació del Carrilet, amb la teva amiga La Bleda de la gran riota, pardals al cap i polls a la xona.
Eixut i nuós, galopes camins, vies i roderes i en aturar-te t’envolta un estol de xiquets assedegats de misteri.
Les teves mans, verdet d’aram, són ceps poderosos que engarsen tants anells com tresors has arrabassat a la misèria. Zing zing, aquí ràdio Andorra, diu una veueta que potser surt del tapacubos cromat que et penja sobre el pit. Els teus ulls grisos, insondables i perduts en les ones hertzianes.
I segueixes el teu camí, apressat com un cavall. Fa tants anys que no t’he vist que ara deus dormir en cementiris d’altres galàxies, però alguna cosa teva ha quedat en suspensió en l’aire d’esta Terra, Joseret de les Herbetes, i és un cert cop de ratera.

Pontona

P1050130b
Per què teniu la pontona,
estacada a la ribera?
Empopada a l’arenal
i la proa llepant bromera?
Traieu-la d’este bassot
i poseu-la a la faena.
Perxeu-la pel Calaix Gran,
aparellada i escleta.
Meneu lo gànguil i el rall,
lo tresmall i la pantena.
Caleu l’ormeig al recer
del canyar i la vimetera,
los trobareu carregats
de llissal i muixarreta
i tornareu cap al ranxo
amb la pontona ben plena.
Fareu lo jornal sencer
amb mig dia de pesquera
i viureu un dia més
amb lo record d’aquell Delta.

Twiggy (II)


Esparces un aroma de vinilo por el Millbank con tus alas de charol desplegadas y un haz de luz naranja de tus ojos grandes refulge en el pavimento mojado.
Las ruedas finas de tu bicicleta dibujan un bonito surco en el papel couché mientras The Who marca la cadencia de tu pedaleo por el efímero Swinging London.

Nosotros seguimos en el Morphet Arms, esperando tu sonrisa antes de que nos la roben los reporteros gráficos.

twiggy2
ridesabike.com
Foto:
Ronald Traeger

Twiggy

Screenshot_2014-06-23-14-11-19
allposters.es
L’estela de les teves ales de xarol
ha escampat un perfum de vinil
en el vol de tornada cap a Heathrow.
Ets un passerell de colors vius
a la velocitat d’un avió a reacció,
filla dels déus de l’art pop.
Paraigües de cúpules transparents
es disputen el pal·li dels teus ossos fràgils
sota el plugim de Tempelhoff platz.
Oratoris de Cream i The Who
purifiquen els aeroports on oficies
com a sacerdotessa del Swinging London.
Megafonies multilingües a Milano i Tokyo,
dissenys funcionals al servei
de les minifaldilles de Mary Quant.
Sóm al 1970 i tu no pots ser un penja-robes tota la vida
però jo encara vagarejo pels vestíbuls de lloses pulides,
temptant el miratge d’una llibertat tot just intuïda,
una espurna taronja dels teus ulls brillants.