Camí de Cantallops

cantallops
kmdeaventuras.blogspot.com

Les pedres em miren rodones, caps sense ulls,
decantats sobre el marge del garroferal

Enfilo cap el sol sobre la serra,

gregari de la meva ombra enganxada a roda, que no em dona ni un relleu

La carretera vella i atrotinada,

vigila el barranc profund de ciclops adormits entre les flors dels baladres

Jo segueixo el meu camí silent i veloç per no despertar-los i la meva ombra em relleva quan passo sobre el cant dels pinsans

Tantos libros

 Tantos libros, tantos versos han pasado 
que apenas recuerdo tu rostro
y sin embargo, todavía oigo tu risa chillando mi nombre
y veo tus labios abiertos que reflejan el agua del río

He leído tu nombre en las volutas de mi memoria
y aún hay briznas de hierba y arena
entre las páginas evanescentes de aquellos veranos sin calor
aigua2

Borinot

borinot

 

S’ha acabat el temps dels plaers fútils
i no enyoro la sobrietat de les paraules
 
Ara la tarongina esclata

i el teu riure em transporta al gaudi de les nimietats quotidianes
 
Em reconec en el vol atabalat d’un borinot

i m’omple l’embriaguesa dels llaurats i les mesades

“Vull estimar el teu cos…”

vull

Havia de deixar que els pensaments fluïssin lliures
Com de lliures? si a cada pedalada em tornava la cançó als llavis,
em sortia de ben endins un crit entretallat pel panteig i l’emoció de cada curva traçada a cinquanta per hora,
la suor gelada regalimant pel rostre

“Vull estimar el teu cos fins el mai, fins cansar-me’n. Fer de la teva pell corriols i estimballs…”