Follia

Et va deixar embadalida

la poesia tronada

que aquell poeta escrivia.

Que en lloc de mirar, esguardava

i més que estimar, aimava,

que de tant voler, es delia

i si moria d’amor, fenia.

Que no follava, follia

i quan acabava, finia.

mano

Anuncis

Los ulls clucs

Vagarejo les motllures a penes intuïdes de la finestra repintada cent vegades i els plecs de la cortineta frunzida, los ulls clucs couen del fum que regolfa.

Una llenya de garrofer massa tendra, bàlsam per l’enuig, em perfuma el trànsit de l’avui arenós a un ahir basàltic.

Los hòmens parlen al menjador, la gravetat de les veus i dels rostres ocults per un núvol de tabac negre, gent compromesa.

Ràbia, por i determinació s’escolen dessota una llosa d’oprobi, frisa la pell encallida, el nostre moment és aprop.

Espetega la bromera quan toca el ferro roent de la cuina econòmica, lo manoll d’herbes del caldo l’espenteja pel broc escantellat de l’olla de terra.

Una pota de pollastre dibuixa la falç i el martell al baf del vidre amb una pastanaga bullida, jo arrecerat en una puntada de la manteleta de ma iaia.

Los ulls ben apretats, passejo les juntes de les manises damunt la pica com un laberint d’on no vull sortir i m’esquitxa l’aigua gelada que raja atriboladament de l’aixeta.

_20151211_110556

Ara

Ara que tens el gust del metall a la boca,

escups les sagetes d’un rellotge a deshora,

que t’han ferit més enllà dels òrgans,

que et sagnen per dins,

però et floreixen per fora.

 

Ara que et talles les llémenes dels dits

amb les cordes rovellades d’una guitarra,

et brolla un crit esguerrat,

la cançó sense lletra ni música

que explica la teva història.

 

Ara que tens el cap a punt de rebentar

de tant cavalcar un metrònom que es desboca,

ablaeixes a dos mans un piano desafinat.

Ivori lívid, ressec com els ulls,

esquerdat com les remembrances.

 

Ara que t’ajeus sota les pells,

esperant la neu que et colgui,

desprens una melodia dèbil

al ritme d’algunes fulles caient al terra.

Burgada de tu s’escampa per l’herba.

teclas-de-piano-de-musica-de-sonido-viejo-de-forma_121-91048