Qualsevol dimecres,
quan les hores es destensen,
clapota la roba estesa, sense cap vent que bufi.
Llençols rebregats en un desfici de no-violència.

Un dimecres qualsevol,
quan s’afluixa la tibantor de les hores,
els agenollats m’enclaven ullalades en una pulsió despietada.
Res recomforta com un regalim de sang freda, galta avall.

Un d’aquests dimecres,
podria arrencar les sagetes mortes dels rellotges
i assassinar amb elles,
els tirans de les hores relaxades.