18 versos romàtics (meditacions 4)

Perseguint un somni,
m’he perdut entre el boscatge,
les petjades flonges de fullaraca podrida.

El cop d’una branca a la cara,
em desperta als sons d’ocells invisibles,
d’aromes romàtics.

Seguint el seu rastre,
contra l’esgarrap de romiguera a les mans,
m’enlluerna una ullada de sol en la clariana.

Embriac de llum empalagosa,
ambrosia onírica que alimenta la peresa,
el roc rotund obstrueix un peu indolent.

Un suggeriment inconcret de dolor,
de desànim, de basques,
m’asseu en aquella pedra rodona.

Llisa i massiva, com un tot,
completa i única, com no res més
i el somni ve a trobar-me i em fa seu.

_20160405_203136

Anuncis

He vist esclatar Saturn

Assegut en un gronxador inestable, em subjectava precàriament amb els dits a la gúmena, intuïnt la gran commoció, mentre li deia a la meva companya que m’agafés si volia, però que no em fes soltar-me.
He vist esclatar Saturn, aquesta nit, sobre l’horitzó retallat per les carenes, al fons d’una vall molt ampla.
Es movia espasmòdic entre els estels, s’ha aturat i ha començat a inflar-se, enorme, fins que ha rebentat amb una orgia de foc i projectils.
He corregut per les sales barroques, en ple atac d’epil·lèpsia, empentant la gent que hi havia. He traspassat les portes que ja coneixia d’antuvi i he arribat fins als passadissos de tren exprés per explicar-ho a la meva mare, que probablement m’estava donant a llum, però el meu pare m’ha aturat a la porta del paritori, incrèdul de la història que li explicava.
L’infermera, amb qui també he ensopegat en el meu desfici, ha fet com si jo no hi fós i el seu company de la perilla, amb les patilles pintades amb retolador, ni m’ha vist mentre traginava els gotets de plàstic amb el cafè de la màquina.

What-if-Saturn-flew-past-the-Earth-

Róssec

Pedretes mormolen, corren
i ensopeguen en el desfici del róssec,
revifa la frisança un afalac,
amb les pedres grosses.

Les descalcen i rodolen,
paraules anhelades,
fins que impacten amb els còduls,
en un murmuri posposat.

Tremola l’ombria del barranc
quan s’esmicolen contra els rocs.
Bràmul que assossega el delit
i commociona l’ànim.

_20160402_110842