El xipolleig de les onades a l’embarcador de fusta esquitxa la lona de les hamaques a l’ombra d’una figuera olorosa.
Pameles de vels vaporosos cobreixen les pells blanques de frau König i de mademoiselle Flocard i els seus llibres n’oculten les mirades i en dissimulen les converses.
El senyor del canotier, el doctor Perraud, metge de províncies, boquilla d’ambre i escuma de mar, fuma una cigarreta mentre repassa indolent la premsa de fa dos dies.
Alguns hostes juguen al tenis, les seves veus inconnexes s’apaivaguen en l’atmosfera densa del pinar, d’altres passegen pels jardins al recer de les ombrel·les.
Un balandre de veles rojes que retalla l’horitzó, és imaginat en un llenç per herr König, un aristòcrata diletant, des de les roques de l’acantilat. Uns infants juguen amb la sorra de la platja al càrrec de Giacometa, la minyona amb la còfia i el devantal, esmaperduda en el blau marí.
Al menjador, un cambrer espanyol serveix la bullabesa amb pulcritud, avaluat intensament per les senyores i la maldestra cambrera Josephine, que ha vessat el vi als pantalons d’un jove oficial hongarés, s’afanya a eixugar-li amb un tovalló.
L’Hotel resta en silenci després de dinar. Cap activitat tret d’un llunyà dringar de plats a les cuines.
A la suite 402, els infants dormen el seu esgotament mentre herr König xucla amb fruïció el cony de la minyona Giacometa, espatarrada sobre el llit, mirant esmaperduda el blau marí.
Als urinaris de la pista de tenis, el doctor Perraud es fa encular pulcrament pel cambrer espanyol, mentre es belluga la verga, indolent, mirant per una escletxa com la cambrera Josephine s’empala tota l’artilleria del jove oficial hongarés, sota un pi allunyat.
Alienes a tot, mademoiselle Flocard i frau König, sense pamela, assajen a la petita habitació de les golfes, els seixanta-nou moviments de la simfonia dels dits i de les llengües, amerades de suor sobre els bastos llençols de cotó.
La migdiada imposa la seva llei de silenci.
El capvespre reprén l’activitat amb les notes del piano-bar. Converses animades i brindis per que la noticia de l’atemptat contra l’arxiduc d’Àustria, a Sarajevo, no alteri la joia i la pau d’aquell estiueig en família a l’Hotel de Mar.
 |
| methodemargaretmorris.ch |
fato del temps 