Haikus a Rosana

Grito de alerta
y en el lecho de hojas,
sólo un susurro.

Ramas doradas
en un claro del bosque.
Rosas silvestres.

El sol me ciega
pero sigo el camino
en tu mirada.

Entre tus dedos,
corren en desbandada
todos mis miedos.

Anuncis

Fulla entre pàgines

Agafar una fulla tremolosa
que ha portat la saligarda,
abans que no caigui a terra
i posar-la entre les pàgines d’un llibre vell.

Llegir entre línies
dos versos inflats de promeses,
recitats al ritme d’una vocalització profunda
i absorvir-ne tota l’essència fins l’èxtasi.

I explicar-li que els poemes
es perdrien en l’oblit
sense la seva presència,
abans d’allitar-la de nou entre les pàgines.

_20170807_221849

Per un retrat

Per contemplar un retrat,

he estat condemnat a vagar nu

per la presó incondicional de sorra fina.

Barrat al matí en l’horitzó de la mar

i les bromes salines.

El rostre fuetejat amb cabells de posidònia,

olor de marinada.

Torturat amb l’amanyac del sol vespral

que no em deixa aclucar els ulls.

Castigat a l’ostracisme del silenci,

sota un sostre rematxat d’estels

que acaricio amb la punta dels dits

però no puc agafar,

com un retrat.

_20170801_210905

La porta tancada (a Amy Winehouse)

Amapola Garrido escomet un cop més la porta tancada i es torna a esberlar el cap contra el roure massís.

Back to black

Tatxonadures rovellades degoten coaguls on s’emmiralla la seva determinació. Són les úniques llàgrimes d’aquest flaixback repetit fins l’oix.

Back to black

Les grenyes ensangonades li oculten els badalls i les fissures del crani, finestres obertes per albirar móns més íntims i infinitament més porpra que els ocults en la negror darrere la porta tancada.

Back to black

Amapola Garrido sent com se li enclaven ben fondes les estelles de fusta i en el paroxisme es produeix el miracle de la resurrecció neuronal.

Back to black

És tan gran el delit, que envesteix novament amb el cap cot, ariet cornut helicoïdal, contra la porta tancada.

Back to black

Amapola Garrido no és Amy Winehouse, però té una retirada.

_20170317_203527

Entre las copas de los pinos

Entre las copas de los pinos,
unos ojos me sonríen.
Dos rayos de sol oblícuos,
tallan esmeraldas en el musgo.

Dos rayos de sol oblícuos,
que derriten la escarcha de cada mañana.

Dos rayos de sol oblícuos,
claroscuro que desvela un camino agreste.

Entre las copas de los pinos,
oigo reír a un jilguero
y sin darme cuenta, mis pies
se hunden en un río cristalino.

Migas de pan le daría,
si me trajera su canto desde su pico a mi boca.

Migas de pan le daría
si viniese con su risa, desde mi boca a su pico.

dsc_0961

L’ombra de la savina

Verd verí de la llum, desembrolla cabelleres entre el brancatge bru de les teves cames.

El ressol enlluerna la suor que llepen les savines d’ombra migrada, captaires de desig aprop dels sorrals.

Clapoteig en l’aiguamoll salobre, els meus dits com puces de platja, corren insadollables pels teus peus enfangats.

La sombra de la sabina

Verde veneno de luz, desenmaraña cabelleras entre el ramaje atezado de tus piernas.

El resol deslumbra el sudor que lamen las sabinas de sombra huidiza, pedigüeñas de deseo cerca de los arenales.

Chapoteo en la marisma salobre, mis dedos como pulgas de agua, corren insaciables por tus pies enlodados.

_20160815_155510