Blaus a la costa de fora
Autor: pacomurall
Fantasmes
 |
||
| Aiguafort de Norbert López |
Buscant un llibre perdut entre les lleixes, he trobat molts fantasmes de títols oblidats, de noms coneguts, de rostres esborrats, de dates irreals Els agafo delicadament i la seva pols als dits em pregunta quant de mi en aquells fantasmes i quants fantasmes meus per alliberar en biblioteques alienes
Vespre de Reis a la Carrova
Visita escolar al museu d’art modern
Visita escolar al museu d’art modern,
xocolata desfent-se entre els dits
xocolata desfent-se entre els dits
Un cos a terra, figura humana sobre marbre polit,
una taca vermella s’escampa des del craniAssassinat, suïcidi o performance?
Els conserges ho investiguen
La mestra no sap res
Conclusió, mort natural de l’artista per un atac d’entusiasme
Conclusió, mort natural de l’artista per un atac d’entusiasme
 |
|||
| Adolf Comes |
Arquitectures
 |
|
| Foto de notodo.com |
Les rodes immenses de les veremadores mecàniques premsen la terra roja entre les vinyes,
terrossos intimidats per arquitectures cúbiques
Els ceps es retorcen enlluernats sota reflexos metàl·lics,
les màquines robòtiques els hi arrabassen els carrolls de raïm amb els seus llargs dits de nylon
Arestes perfilades estripen un núvol de pols d’argila,
vesteix amb parracs els vidres fumats d’una sala de reunions climatitzada i minimal
La llum de policarbonat atura les molècules en suspensió d’un hangar asèptic,
un exèrcit captiu de barrils està vigilat per un escamot de provetes i matrassos
La poètica del Léotard
 |
| vibipatt.wordpress.com |
Soñarte
Contemplar tus estrellas
en los cabellos de la noche escarchada
Aspirar tu brisa entre los pliegues de la roca desnuda
Acariciar tu hierba sobre la humedad de un prado dormido
Y soñar aún con paisajes dónde nunca te encuentro
Linia 7 de TMB
Mentre esperava el 7, absort sota la marquesina,
he vist la gent que corria per la Diagonal i m’he posat a córrer amb ells.
Un trot lleuger de passes amplíssimes, l’aire a la cara i rialles de pura felicitat.
He pujat al bus i assegut rera la finestra
he vist la gent com corria, amunt i avall i he corregut amb ells.
La pluja als cabells regalimant freda pels braços,
alenades puríssimes d’aire ionitzat em travessen.
La propera parada baixo, sota el paraigua camino ràpid cap a casa,
em poso les bambes. I surto a córrer.
Ja no plou, la terra mullada, l’escorça dels arbres, les fulles verd fosc
i les meves passes amplíssimes, un somriure perpetu.
El 7 continua el seu bucle, passa follat sobre un toll d’aigua de xocolata i em dutxa de cap a peus. No puc parar de córrer i de riure.
 |
| Foto elperiodico.cat |
Vernissatge
La galeria d’art és buida
Perfums es barrejen per les sales en penombra
Ecos de veus estridents ressonen esmorteïts
Espectres de vestits vaporosos s’arrauleixen pels racons
Sobre les estovalles, restes de menjar i tovallons de paperrebregats mariden amb el cava esbrafat de les copes
I el teu auto-retrat s’ha quedat perplex
La poètica de la cucanya
fato del temps 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.