Los interiors

La literatura neuronal. Allò que l’escriptor duu més endins i no sempre vol o pot fer entendre.

Fantasmes

/ pacomurall
llibres3
Aiguafort de Norbert López 
Buscant un llibre perdut entre les lleixes, he trobat molts fantasmes de títols
oblidats, de noms coneguts, de rostres esborrats, de dates irreals

Els agafo delicadament i la seva pols als dits em pregunta quant de mi en aquells
fantasmes i quants fantasmes meus per alliberar en biblioteques alienes

 

Arquitectures

/ pacomurall
arquitectures
Foto de notodo.com

Les rodes immenses de les veremadores mecàniques premsen la terra roja entre les vinyes,
terrossos intimidats per arquitectures cúbiques

Els ceps es retorcen enlluernats sota reflexos metàl·lics,
les màquines robòtiques els hi arrabassen els carrolls de raïm amb els seus llargs dits de nylon

Arestes perfilades estripen un núvol de pols d’argila,
vesteix amb parracs els vidres fumats d’una sala de reunions climatitzada i minimal

La llum de policarbonat atura les molècules en suspensió d’un hangar asèptic,
un exèrcit captiu de barrils està vigilat per un escamot de provetes i matrassos

Vernissatge

/ pacomurall
64

La galeria d’art és buida

Perfums es barrejen per les sales en penombra

Ecos de veus estridents ressonen esmorteïts
Espectres de vestits vaporosos s’arrauleixen pels racons

Sobre les estovalles, restes de menjar i tovallons de paperrebregats mariden amb el cava esbrafat de les copes
I el teu auto-retrat s’ha quedat perplex

 

Camí de Cantallops

/ pacomurall
cantallops
kmdeaventuras.blogspot.com

Les pedres em miren rodones, caps sense ulls,
decantats sobre el marge del garroferal

Enfilo cap el sol sobre la serra,
gregari de la meva ombra enganxada a roda, que no em dona ni un relleu

La carretera vella i atrotinada,
vigila el barranc profund de ciclops adormits entre les flors dels baladres

Jo segueixo el meu camí silent i veloç per no despertar-los i la meva ombra em relleva quan passo sobre el cant dels pinsans

Borinot

/ pacomurall
borinot

 

S’ha acabat el temps dels plaers fútils
i no enyoro la sobrietat de les paraules
 
Ara la tarongina esclata
i el teu riure em transporta al gaudi de les nimietats quotidianes
 
Em reconec en el vol atabalat d’un borinot
i m’omple l’embriaguesa dels llaurats i les mesades