Poesia en català

Ocupem la vida

/ pacomurall

Com m’agradaria que s’esvaís aquesta calitja fastigosa
que duu tant de temps instal·lada sobre el meu poble,
que molts creuen que és l’únic cel que existeix.

Com vull que escampi la boira opressiva
que no deixa veure l’altra vorera
i que imposa la por de les tentines.

Com desitjo que desaparegui una calima enganxifosa
que amaga tots els colors de la vida
i la veritable condició dels rostres.

Com anhelo que una ventada de dalt
escombri aquest miasma dels carrers
i que el Sol il·lumini la intel·ligència en les rialles.

Necessitem que torni la llum a les pàgines dels llibres
i que el nostre poble avanci decidit
cap a l’ocupació de tots els espais que li pertanyen.

mani
Foto: César Lucas

 

La Cigrona

/ pacomurall

Image (28)

Humanitat esparramada en una cadireta de bova,
llegeixes Marcial Lafuente Etefanía,
a la llum del carrer de la teua carbonera.
Mirallets de sol en los munts de carbó,
juguen a la rateta amb los bidons de petroli
i les parets mascarades de sutge.

Cabells curts d’antracita i la pell de querosè,
avui t’he vist passant lo pont
i he entrompessat tota una vida.

Haikus a Mila

/ pacomurall
mila
styleite.com

Dues maragdes
en un fermall d’or vermell,
són els teus ulls.

Onades de foc,
reflexos del sol ponent
en els teus cabells.
Esclat de dolçor
de la síndria madura
en els teus llavis.
Em deixo lliscar
per les vessants nevades
de la teva pell.

L’esmolet

/ pacomurall
esmolet
elcafelitus.blogspot.com

Trenca la galvana
de bon dematí manyana
lo siurell de l’esmolet.

Refilet de cadernera
en l’aire de primavera
per n’aquells carrers estrets.

Embolica els ganivets
amb lo paper de diari
i afanya’t que no se’n vagi!

Amb la seva bicicleta,
factoria ambulant de la postguerra,
volta la mola a cop de pedal.

Lo frec precís de la fulla
deixa tan lluent lo tall,
que secciona la boira del temps i l’espai.

Punta de la Banya

/ pacomurall
IMG_20140704_204815

Podem agafar la barca amb la llum de l’horabaixa
i navegar rumb al sud, a la Punta de la Banya.

Sense girar la mirada sabrem que els raigs del Sol
faran d’or la nostra l’estela.
Serem dos amants pirates descalces per la coberta.

Els nostres peus enllaçats governaran la canya
i trenarem les nostres mans quan arriarem la vela.

Fondejarem al paire i vestirem la nostra nuesa amb les algues,
capbussarem la bogeria a l’aigua freda, dansant en una abraçada fins al fons.

Després tornarem a port, embolcallades d’amor,
els ulls plorosos de sal, passarem fregant les pedres del moll
i el vell far ens picarà l’ullet quan ens veurà.

Carrer estret

/ pacomurall

IMG_20140531_180820

Lo meu poble,
un carrer estret
de sentit únic.

Vianant encaixonat
entre edificis ruïnosos
i murs escrostonats.

Una llambregada de roig siena en la foscor,
captiva per un instant la mirada,
lo temps just per topar contra l’església.

La cranca

/ pacomurall
cranca1

Les onades trenquen contra el rocar
i deixen bassetes d’aigua entre les pedres,
l’olor d’algues perfuma l’aire.
Una cranca resta impàvida a l’escuma que l’esquitxa.

cranca2

La garbinada arrenca cristalls de sal i d’arena
de la crosta roenta de la platja.
La cranca s’arrecera de les fiblades
en una duna, entre les soses.

IMG_20140701_135618

La bandera d’este país du trossos de l’arrossal,
de la muntanya i la mar i núvols de vent de dalt.
La cranca ha parat de barrinar
i s’embriaga amb l’aroma de l’arròs madur.

Posidònia

/ pacomurall
posi4
latorretadelmareny.blogspot.com

He nedat amb els dofins
una dansa de l’escuma,
tornassols damunt les ones.

He volat amb els xatracs
sobre un prat de posidònia,
sagetes de llum tallen les aigües.

He jugat amb les meduses
pels corrents de la badia,
aureoles de sal en suspensió. 

La mar de fons em bressola
i encavalcat a l’onada,
la costa es va fent petita amb la immensitat del meu plaer.