Creix l’anhel

el-roto-vomito
Andrés Rábago “El Roto”. “El discurso”

Creix l’anhel,
com la bromera d’àcid clorhídric
sobre les nafres obertes.

L’encesor a la gola,
assedegada del treball
i ara assadollada de l’àcid sulfúric
del vostre hàlit putrefacte.

La pell descamada,
no d’una ancianitat confortable,
sinó pel prurit irritant
de la vostra carícia corrosiva.

Els ulls blanquejats,
no ho fa la salut,
més aviat l’hipoclorit de sodi
de la vostra mentida.

Els llavis cremats
del frec de tants sants i banderes,
ho són per la besada càustica
de la vostra traïció.

La memòria dissolta
de la veritable història d’un poble,
per la baferada tòxica
del vostre verí.

Creix un anhel,
per tornar-vos amb escreix
tanta ignomínia.

Anuncis

La nieta y la abuela (a Flavia Company)

flavia
https://www.facebook.com/itinerariosdeescritura.flaviacompany?fref=photo

 

Campanillas rojas

en el verano austral,

dos mujeres que sonríen

en el jardín del recuerdo.

Campanillas rojas

reflejadas en el cristal,

son cómplices de un secreto

en el atardecer porteño.