silsdelaselva.wordpress.com

Una cançó passa fugaç davant meu
i un mur d’aire en moviment
que m’atreu cap a la fosca.
M’entrebanco amb els tacons d’agulla,
la meva presó i trepitjo unes floretes
marcides sobre l’asfalt.

Resisteixo mal que puc,
l’embat inclement del Sol,
la pell tota recremada
i el maquillatge esquarterat,
asseguda una estona en la cadira de niló
sota l’ombrel·la foradada.

Els cabells carbonitzats
per les partícules
de milers de tubs d’escapament,
com l’herba seca del voral
i parlo amb les formigues
que s’enfilen per les tiges.

Un altre cotxe que s’atura
a l’entrador del caminal,
més suor acumulada sobre el meu cos exhaurit.
Una altra visita a la màrfega llardosa
entre les runes d’un mas
enmig d’un erm de pollissos d’oliveres.

Aviat s’acabarà l’aigua d’aquesta garrafa.
Vull empassar-me d’un sol glop
tot el monòxid de carboni
que respiro al cap d’un dia,
només així amortitzaria el meu deute sagnant.
Sóc puta de carretera.