L’aire és ple de boix humit i de molsa.
En les esquerdes de les roques,
duc amarada la teva olor.

Petjades feixugues als vessants de la mola
i esbarzers d’ungles deleroses,
m’esgarrapen l’esquena i els braços.

Taques daurades de faig i d’auró, al bosc de pi roig.
Ressonen les teves paraules
en les ombries del meu record.

Xipollejen les passes sense aturar-se
davant d’una font cristal•lina.
El teu riure se m’enganxa com el fang a les botes.