18 versos romàtics (meditacions 4)

Perseguint un somni,
m’he perdut entre el boscatge,
les petjades flonges de fullaraca podrida.

El cop d’una branca a la cara,
em desperta als sons d’ocells invisibles,
d’aromes romàtics.

Seguint el seu rastre,
contra l’esgarrap de romiguera a les mans,
m’enlluerna una ullada de sol en la clariana.

Embriac de llum empalagosa,
ambrosia onírica que alimenta la peresa,
el roc rotund obstrueix un peu indolent.

Un suggeriment inconcret de dolor,
de desànim, de basques,
m’asseu en aquella pedra rodona.

Llisa i massiva, com un tot,
completa i única, com no res més
i el somni ve a trobar-me i em fa seu.

_20160405_203136

Anuncis

2 pensaments sobre “18 versos romàtics (meditacions 4)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s