Dimecres, 2:22

Qualsevol dimecres,
quan les hores es destensen,
clapota la roba estesa, sense cap vent que bufi.
Llençols rebregats en un desfici de no-violència.

Un dimecres qualsevol,
quan s’afluixa la tibantor de les hores,
els agenollats m’enclaven ullalades en una pulsió despietada.
Res recomforta com un regalim de sang freda, galta avall.

Un d’aquests dimecres,
podria arrencar les sagetes mortes dels rellotges
i assassinar amb elles,
els tirans de les hores relaxades.

_20170503_033216

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s