Autor: pacomurall

Desmemòries

/ pacomurall / 2 comentaris
maset2

 
Mira fill meu, com tremola la flama

Sí iaio, ja ho veig

Escolta menut, com udola lo vent entre les soques

Sí iaio, ja ho sento

maset1
 

Au xiquet, ara dorm, que la lluna et vetllai t’acarona l’olor de les garrofes

A punta de dia carregaràs les sàrries al matxo i baixaràs al molí

No me’n vull anar, iaio

Demà tu te n’has d’anar i jo també

Camí de Cantallops

/ pacomurall
cantallops
kmdeaventuras.blogspot.com

Les pedres em miren rodones, caps sense ulls,
decantats sobre el marge del garroferal

Enfilo cap el sol sobre la serra,
gregari de la meva ombra enganxada a roda, que no em dona ni un relleu

La carretera vella i atrotinada,
vigila el barranc profund de ciclops adormits entre les flors dels baladres

Jo segueixo el meu camí silent i veloç per no despertar-los i la meva ombra em relleva quan passo sobre el cant dels pinsans

Tantos libros

/ pacomurall
 Tantos libros, tantos versos han pasado 
que apenas recuerdo tu rostro
y sin embargo, todavía oigo tu risa chillando mi nombre
y veo tus labios abiertos que reflejan el agua del río

He leído tu nombre en las volutas de mi memoria
y aún hay briznas de hierba y arena
entre las páginas evanescentes de aquellos veranos sin calor
aigua2