Havia de deixar que els pensaments fluïssin lliures
Com de lliures? si a cada pedalada em tornava la cançó als llavis,
em sortia de ben endins un crit entretallat pel panteig i l’emoció de cada curva traçada a cinquanta per hora,
la suor gelada regalimant pel rostre
“Vull estimar el teu cos fins el mai, fins cansar-me’n. Fer de la teva pell corriols i estimballs…”
Les rodes de la meva bicicleta somien paisatges que ni jo mateix imagino,ho noto amb el seu rondinar abstret
i jo només vull coronar aquesta roca blanca sota el sol implacablei llençar-me costa avall,
omplint-me de romers i de frígoles
Veig un riu ancestral i cabalós des de la riba de l’embarcador
Escolto el savi diàleg de la terra vella amb l’aigua sempre jove
Camí boirós entre joncs,
aigues i silencis
Llum pàl.lida de l’albada
fato del temps 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.