Havia de deixar que els pensaments fluïssin lliures
Com de lliures? si a cada pedalada em tornava la cançó als llavis,
em sortia de ben endins un crit entretallat pel panteig i l’emoció de cada curva traçada a cinquanta per hora,
la suor gelada regalimant pel rostre

“Vull estimar el teu cos fins el mai, fins cansar-me’n. Fer de la teva pell corriols i estimballs…”