Haikus del garrofer

Al bancal llaurat,
és lo coll del garrofer
qui aguanta el puntal.

Ni les ventades
han pogut esgaïar-lo.
Una solada.

Pel marge solcit
encara es poden collir
alguns espàrrecs.

Anuncis

Haikus a Rosana

Grito de alerta
y en el lecho de hojas,
sólo un susurro.

Ramas doradas
en un claro del bosque.
Rosas silvestres.

El sol me ciega
pero sigo el camino
en tu mirada.

Entre tus dedos,
corren en desbandada
todos mis miedos.

Haikus del terrat

Pujant al terrat,
manisa esquerdada
i xiscles d’infants.

L’escala estreta,
la barana de ferro,
els graons gastats.

Clapoteig de sol
entre els llençols estesos,
la garbinada.

Juguen a amagar
i es tornen invisibles
a contrallum.

_20190111_175948

Haikus de la pauma

M’ha dit lo pagès
que la pauma té dos cors,
al cap i al peu.

L’escarbat morrut
nia dins la capçada.
Perruquer fatal.

Ets l’última al torn
i se te’n van les ganes
de que t’agafin.

Ara espeuada,
de res t’han servit tants cors.
Algú t’estima?

Si l’ànima mor,
tot lo demés s’asseca.
Ja et poden tallar.

DEBD1689-5ADC-4ABA-885A-F8F2FD7E20AF

Haikus de la troana

Tantes abelles
que no queda lloc per mi,
baix la troana.

Si al juny agosta,
quina alfàbrega tindré
per a fer el pesto?

Surt l’aigua clara
del brollador, encara rai.
Però està calenta!

La gata es fa gran,
està aprenent a caçar
fulles de parra.

I jo també aprenc
a construïr universos
amb fulles seques.

_20170627_142915

Haikus de primavera

Segando nubes,
nunca llegó tan pronto,
la golondrina.

El viento frío,
nunca vino tan tarde.
Nieve en los picos._20170511_105134

Llueve y un rayo
nunca cayó tan cerca.
Olor de azufre.

Tan ocupado,
nunca estuvo tan lejos
cualquier trabajo.

Sol de tormenta.
Nunca me quemó tanto
la primavera.