Al bancal llaurat,
és lo coll del garrofer
qui aguanta el puntal.
Ni les ventades
han pogut esgaïar-lo.
Una solada.
Pel marge solcit
encara es poden collir
alguns espàrrecs.
Haikus
Són com capsetes precioses que contenen petites meravelles. Quan no, són un despropòsit absolut.
Haikus a Rosana
Grito de alerta
y en el lecho de hojas,
sólo un susurro.
Ramas doradas
en un claro del bosque.
Rosas silvestres.
El sol me ciega
pero sigo el camino
en tu mirada.
Entre tus dedos,
corren en desbandada
todos mis miedos.
Haikus del terrat
Pujant al terrat,
manisa esquerdada
i xiscles d’infants.
L’escala estreta,
la barana de ferro,
els graons gastats.
Clapoteig de sol
entre els llençols estesos,
la garbinada.
Juguen a amagar
i es tornen invisibles
a contrallum.
Haikus de la pauma
M’ha dit lo pagès
que la pauma té dos cors,
al cap i al peu.
L’escarbat morrut
nia dins la capçada.
Perruquer fatal.
Ets l’última al torn
i se te’n van les ganes
de que t’agafin.
Ara espeuada,
de res t’han servit tants cors.
Algú t’estima?
Si l’ànima mor,
tot lo demés s’asseca.
Ja et poden tallar.
Haikus de la closca de cargol
Fa tanta seca
que a la casa esfondrada,
ombres s’hi acimen.
Vora el camí vell,
masos abandonats i
closques de cargol.
Una tronada,
quatre gotes, tots gaudim
de l’engany del rap.
Després d’un aiguat,
qui no s’ha trobat catxels
a la garriga?
La taca de llet
Haikus de la vida en comú
Lo gos embornant
tota la nit i a l’alba,
crostes d’ametla.
Faig un bon raïm.
Quan marxen les avespes,
cullo carcasses.
Menjar escarabats
és la manera que tinc
de tastar figues.
El gat és el rei.
Al ratolí se’l menja
però a mi em desploma.
Haikus de la troana
Tantes abelles
que no queda lloc per mi,
baix la troana.
Si al juny agosta,
quina alfàbrega tindré
per a fer el pesto?
Surt l’aigua clara
del brollador, encara rai.
Però està calenta!
La gata es fa gran,
està aprenent a caçar
fulles de parra.
I jo també aprenc
a construïr universos
amb fulles seques.
Haikus de primavera
Segando nubes,
nunca llegó tan pronto,
la golondrina.
El viento frío,
nunca vino tan tarde.
Nieve en los picos.
Llueve y un rayo
nunca cayó tan cerca.
Olor de azufre.
Tan ocupado,
nunca estuvo tan lejos
cualquier trabajo.
Sol de tormenta.
Nunca me quemó tanto
la primavera.
Haikus de la llavor del pi
Estic aprenent
a caure fent giravolts,
com llavor del pi.
Fugint de les dents
de rates i d’esquirols,
vull dispersar-me.
Un gloriós final,
un vol rudimentari,
germina un pi nou.
fato del temps 