Haikus del terrat

Pujant al terrat,
manisa esquerdada
i xiscles d’infants.

L’escala estreta,
la barana de ferro,
els graons gastats.

Clapoteig de sol
entre els llençols estesos,
la garbinada.

Juguen a amagar
i es tornen invisibles
a contrallum.

_20190111_175948

Anuncis

Haikus de la pauma

M’ha dit lo pagès
que la pauma té dos cors,
al cap i al peu.

L’escarbat morrut
nia dins la capçada.
Perruquer fatal.

Ets l’última al torn
i se te’n van les ganes
de que t’agafin.

Ara espeuada,
de res t’han servit tants cors.
Algú t’estima?

Si l’ànima mor,
tot lo demés s’asseca.
Ja et poden tallar.

DEBD1689-5ADC-4ABA-885A-F8F2FD7E20AF

Haikus de la troana

Tantes abelles
que no queda lloc per mi,
baix la troana.

Si al juny agosta,
quina alfàbrega tindré
per a fer el pesto?

Surt l’aigua clara
del brollador, encara rai.
Però està calenta!

La gata es fa gran,
està aprenent a caçar
fulles de parra.

I jo també aprenc
a construïr universos
amb fulles seques.

_20170627_142915

Haikus de primavera

Segando nubes,
nunca llegó tan pronto,
la golondrina.

El viento frío,
nunca vino tan tarde.
Nieve en los picos._20170511_105134

Llueve y un rayo
nunca cayó tan cerca.
Olor de azufre.

Tan ocupado,
nunca estuvo tan lejos
cualquier trabajo.

Sol de tormenta.
Nunca me quemó tanto
la primavera.

Haikus del revers de la fulla

Visc en un limbe
i des d’aquesta obaga
no veig mai el cel.

Tan sols una llum
filtra la nervadura,
verda i difosa.

Tal com vaig menjant,
la casa se’m va arrupint
i es fa més fosca.

Ni hi plou ni hi fa sol
i no penso treure el cap
per esbrinar-ho.

Em creia a recer,
al revers de la fulla,
però el vent m’ha traït.

M’hi trobo molt bé
a casa, però pel meu gust
hi ha massa pugons.

_20160811_121946