Com una essència irrepetible
reclosa en flascons preciosos,
tota la bellesa de món
està guardada en alguns racons
i l’escampem en perfumar-nos,
al nostre pas.
Perfums
Lo fang
La pedra, la terra, l’aigua i l’aire que ens bressola i el nostre vagarejar entre el paisatge.
Tempesta
Olorar la pluja abans que arribe.
Los trons trenquen lo cel
i fan tremolar la terra.
La negror ho cobreix tot
i un cop d’aire gelat
anuncia la tempesta.
Estic descalç enmig del camí,
lo xàfec m’escola pedretes entre els dits
i l’aigua escorrent-se, me desfalca.
Un llamp se desplega
com un castell de focs de dalt a baix,
ve cap a mi i espetega al meu costat.
Ha deixat una marca ennegrida
a la paret de la casa
i a mi, un esglai de sofre a l’ànima.
Haikus de l’hort
Frec de l’aixada
amb la terra esponjosa,
aigua cap al solc.
Pàmpol perfumat,
lleterola entre els llavis,
l’ombra exquisita.
Un doll de vidre,
caragol que navega
enmig la remor.
Brunzits narcòtics
entre dolces fragàncies,
vigila el tàban!
Haikus de la garsa
Gris majestuós,
vigilant de l’arrossal,
fosc en verd brillant.
vigilant de l’arrossal,fosc en verd brillant.
La garsa enfila
la granota que du un
grill a la boca.
la granota que du un
grill a la boca.
Ombra que s’estén
sobre una aigua de plata,
vol de la garsa.
sobre una aigua de plata,
vol de la garsa.
Plomall orejant
amb l’alè del vent de dalt,
quina elegància!
amb l’alè del vent de dalt,
quina elegància!
Fumata nera
La cranca
Les onades trenquen contra el rocar
i deixen bassetes d’aigua entre les pedres,
l’olor d’algues perfuma l’aire.
Una cranca resta impàvida a l’escuma que l’esquitxa.
La garbinada arrenca cristalls de sal i d’arena
de la crosta roenta de la platja.
La cranca s’arrecera de les fiblades
en una duna, entre les soses.
La bandera d’este país du trossos de l’arrossal,
de la muntanya i la mar i núvols de vent de dalt.
La cranca ha parat de barrinar
i s’embriaga amb l’aroma de l’arròs madur.
La lluna en un cove
He sortit a passejar
amb la bici rovellada
i he vist la lluna en un cove,
voltant per l’Encanyissada.
Posidònia
 |
| latorretadelmareny.blogspot.com |
He nedat amb els dofins
una dansa de l’escuma,
tornassols damunt les ones.
He volat amb els xatracs
sobre un prat de posidònia,
sagetes de llum tallen les aigües.
He jugat amb les meduses
pels corrents de la badia,
aureoles de sal en suspensió.
La mar de fons em bressola
i encavalcat a l’onada,
la costa es va fent petita amb la immensitat del meu plaer.
Pontona
Per què teniu la pontona,
estacada a la ribera?
Empopada a l’arenal
i la proa llepant bromera?
Traieu-la d’este bassot
i poseu-la a la faena.
Perxeu-la pel Calaix Gran,
aparellada i escleta.
Meneu lo gànguil i el rall,
lo tresmall i la pantena.
Caleu l’ormeig al recer
del canyar i la vimetera,
los trobareu carregats
de llissal i muixarreta
i tornareu cap al ranxo
amb la pontona ben plena.
Fareu lo jornal sencer
amb mig dia de pesquera
i viureu un dia més
amb lo record d’aquell Delta.
Sacrifici
fato del temps 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.