Tempesta

tempesta

Olorar la pluja abans que arribe.
Los trons trenquen lo cel
i fan tremolar la terra.

La negror ho cobreix tot
i un cop d’aire gelat
anuncia la tempesta.

Estic descalç enmig del camí,
lo xàfec m’escola pedretes entre els dits
i l’aigua escorrent-se, me desfalca.

Un llamp se desplega
com un castell de focs de dalt a baix,
ve cap a mi i espetega al meu costat.

Ha deixat una marca ennegrida
a la paret de la casa
i a mi, un esglai de sofre a l’ànima.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s