Pista de Fredes, ni un pam de pla per n’este camí de sargantanes
Coll de la Carrasqueta, les flors més humils pinten les ombries
Cova Avellanes, lo cant de tots los moixons és un himne a la llibertat
Grau de Carlares, patinen los tacs de la roda sobre la pols blanca
Barranc de Millers, los esquirols me llencen pinyes al cap
Font del Teix, raja un filet d’aigua i fa una calor que atauba
Font de les Bassetes, lo camí és un jaç de pinassa. Em vull perdre i no trobar la sortida
Rocall de la Coscollosa, cantells de pedra calcària pessiguen cruelment los pneumàtics
Rafalgarí, los endemismes es criden pel nom científic i ressonen taxonomies i filogènies
Pinar Pla, lo sol cau a plom sobre els majestuosos pins rojos i s’obren clars de llum encegadora entre les ombres del bosc
Coll Roig, la sang feta terra, d’una bèstia ignota
Clot de Massana, erms de tanta suor vessada pels bancals
Tall Nou, obert d’un sol cop per la destral dels titans
Barranc del Regatxol, em corprèn la salvatgia d’esta terra i de la seua gent