Lo voraviu

Aquella part on els plecs i les revores són més sensibles al tacte.

Haikus del lliri

/ pacomurall 
Fressall de roba
lliscant per la teva pell.
Xiuxiueig lúbric. 
Rera la porta,
joc d'ombres amb tènue llum.
Se que estàs nua. 
 Em fa rodar el cap
un subtil perfum de flor,
l'olor del teu cos. 
 Com es barreja
en cada milímetre,
la nostra suor. 
 La llengua i les dents,
els dits fermant els cabells,
dolça salabror. 
 La tensió del cos,
l'abandó dels espasmes,
sospirs de plaer.
 
lliri
Foto: Robert Mapplethorpe
 
 

Haikus a Mila

/ pacomurall
mila
styleite.com

Dues maragdes
en un fermall d’or vermell,
són els teus ulls.

Onades de foc,
reflexos del sol ponent
en els teus cabells.
Esclat de dolçor
de la síndria madura
en els teus llavis.
Em deixo lliscar
per les vessants nevades
de la teva pell.

Esquitxos

/ pacomurall
caramella0628929


La suor resplendeix als teus pits
com l’aigua esquitxada en el granit.
Per la cascada dels teus cabells
caic en remolí com un torrent al teu gorg
i com la corrent amansida
m’arrecero en els meandres d’esta llera
fins que s’esvaeix la teva olor als llençols.

Versos para dos flores en el páramo (a Eduardo Vicente y Gerardo Diego)

/ pacomurall
trama
Llàpis d’Eduardo Vicente, entre 1955-1965
paramo
Gerardo Diego

Escondo mi desnudez
bajo el velo transparente de unos versos
y tras sus hilos
espío invisible tus movimientos ante el espejo.

Un paño suave acaricia tus senos
y con los dedos recorres la humedad
de tus sombras y tus brillos.

Pero ahora que has visto mi reflejo,
se desvanece este velo
y entre nosotros sólo queda un verso.