Migdiada d’Amapola Garrido

El raig de llum estroboscòpica que entra per l’escletxa del finestró, dóna una il•lusió de moviment a l’escena difusa, cada dos minuts, quan passa el tren metropolità a cinc metres de la finestra i agita les mol.lècules d’olor i la pols de l’habitació.
Dorms narcotitzada pels teus propis efluvis de flors subtropicals, sobre un llençol massa rebregat, mentre Jack Daniel’s vetlla el teu son des de la tauleta.
Fa una calor opressiva en aquesta tèrbola cambra d’hotel.
Se’m dilaten tots els porus, plantat enmig d’aquest presbiteri de rituals ocults.
Oficio en silenci vora l’altar fins que els fluïds sobreixen el broc de l’enteniment.

migdiada
revistareplicante.com

 

Trama de fil

trama
Eduardo Vicente. Llapis sobre paper, 1959

Amago la meva nuesa
i rere la trama transparent dels fils
que fan el tel d’aquests versos,
espio el teu contorneig a l’espill.

Una gasa acaricia els teus pits,
com l’oreig de l’albada les solanes
i amb els dits recorres la humitat
dels torrents i les obagues.

Però ara que has vist el meu reflex,
s’esvaeix el tel de mots sobrers
amb el rubor del teu rostre
i entre nosaltres només queda un vers.

Amor fluid

Tant d’amor m’has donat,
o al menys jo ho recordo així,
que el suc càlid a la pell,
s’escampa, espés i blanquí
pel ventre, atrapat pels pèls.

Però igual que el teu esguard
se m’esvaeix dels anhels,
degota fred rajolí,
flairent i clarificat,
pel maluc, amb un calfred,
fins al llençol rebregat.

Fa olor d’un amor hialí,
entre el sostre i la paret,
sobre un catre atrotinat,
sadollat l’enyor mesquí.

fluid
digital.nuestrodiario.com

 

Dolç poema escariat

Escriurem entre tots dos
un dolç poema visual.
Resseguiré amb les ungles el teu cos
i les enclavaré on el mots em dictin punts i comes.
El ritme del teu estremiment
es contindrà en l’angoixa de les paraules
i galoparà en les doloroses pauses.
Llegirem aquests versos de la pell
i amb les dents plenes de sang,
m’escariaràs a la carn
els guions tipogràfics del nostre diàleg,
que brollarà confús entre xiscles i gemecs.

escariat
reddit.com

 

De bivalves

ostres
wikipedia

En l’esquerda de la roca
hi dorm mimètica una ostra
que l’embat de mar no gosa
arrencar de sa bressola.

Ara clòtxina desclosa,
clam de nacre iridescent,
reposa en la meva mà,
lluenta carn tremolosa.

Una perla cobejada
per l’amanyac dels meus llavis,
m’omple, líquida i salada,
dels seus aromes marins.

L’Hotel de Mar

El xipolleig de les onades a l’embarcador de fusta esquitxa la lona de les hamaques a l’ombra d’una figuera olorosa.
Pameles de vels vaporosos cobreixen les pells blanques de frau König i de mademoiselle Flocard i els seus llibres n’oculten les mirades i en dissimulen les converses.
El senyor del canotier, el doctor Perraud, metge de províncies, boquilla d’ambre i escuma de mar, fuma una cigarreta mentre repassa indolent la premsa de fa dos dies.
Alguns hostes juguen al tenis, les seves veus inconnexes s’apaivaguen en l’atmosfera densa del pinar, d’altres passegen pels jardins al recer de les ombrel·les.
Un balandre de veles rojes que retalla l’horitzó, és imaginat en un llenç per herr König, un aristòcrata diletant, des de les roques de l’acantilat. Uns infants juguen amb la sorra de la platja al càrrec de Giacometa, la minyona amb la còfia i el devantal, esmaperduda en el blau marí.

Al menjador, un cambrer espanyol serveix la bullabesa amb pulcritud, avaluat intensament per les senyores i la maldestra cambrera Josephine, que ha vessat el vi als pantalons d’un jove oficial hongarés, s’afanya a eixugar-li amb un tovalló.

L’Hotel resta en silenci després de dinar. Cap activitat tret d’un llunyà dringar de plats a les cuines.
A la suite 402, els infants dormen el seu esgotament mentre herr König xucla amb fruïció el cony de la minyona Giacometa, espatarrada sobre el llit, mirant esmaperduda el blau marí.
Als urinaris de la pista de tenis, el doctor Perraud es fa encular pulcrament pel cambrer espanyol, mentre es belluga la verga, indolent, mirant per una escletxa com la cambrera Josephine s’empala tota l’artilleria del jove oficial hongarés, sota un pi allunyat.
Alienes a tot, mademoiselle Flocard i frau König, sense pamela, assajen a la petita habitació de les golfes, els seixanta-nou moviments de la simfonia dels dits i de les llengües, amerades de suor sobre els bastos llençols de cotó.
La migdiada imposa la seva llei de silenci.

El capvespre reprén l’activitat amb les notes del piano-bar. Converses animades i brindis per que la noticia de l’atemptat contra l’arxiduc d’Àustria, a Sarajevo, no alteri la joia i la pau d’aquell estiueig en família a l’Hotel de Mar.

hotel
methodemargaretmorris.ch

 

Pétalos caídos

Red Campanula
Se han marchitado las flores de tanto mirarlas.
Se han agostado los deseos incumplidos,
se acabarán secando en las almas quebradizas
y se desmenuzarán con una caricia imaginaria.

Cogeré una flor por su tallo espinoso
y haré de su corola tus labios,
escucharé el gemido de su aroma en los pétalos caídos
y su belleza perdurará por siempre entre mis dedos.