Poesia en català

Track sense satèl·lit d’una volta pel Port en bici

/ pacomurall

Pista de Fredes, ni un pam de pla per n’este camí de sargantanes
Coll de la Carrasqueta, les flors més humils pinten les ombries
Cova Avellanes, lo cant de tots los moixons és un himne a la llibertat
Grau de Carlares, patinen los tacs de la roda sobre la pols blanca
Barranc de Millers, los esquirols me llencen pinyes al cap
Font del Teix, raja un filet d’aigua i fa una calor que atauba
Font de les Bassetes, lo camí és un jaç de pinassa. Em vull perdre i no trobar la sortida
Rocall de la Coscollosa, cantells de pedra calcària pessiguen cruelment los pneumàtics
Rafalgarí, los endemismes es criden pel nom científic i ressonen taxonomies i filogènies
Pinar Pla, lo sol cau a plom sobre els majestuosos pins rojos i s’obren clars de llum encegadora entre les ombres del bosc
Coll Roig, la sang feta terra, d’una bèstia ignota
Clot de Massana, erms de tanta suor vessada pels bancals
Tall Nou, obert d’un sol cop per la destral dels titans
Barranc del Regatxol, em corprèn la salvatgia d’esta terra i de la seua gent

bassetes

Fantasmes

/ pacomurall
llibres3
Aiguafort de Norbert López 
Buscant un llibre perdut entre les lleixes, he trobat molts fantasmes de títols
oblidats, de noms coneguts, de rostres esborrats, de dates irreals

Els agafo delicadament i la seva pols als dits em pregunta quant de mi en aquells
fantasmes i quants fantasmes meus per alliberar en biblioteques alienes

 

Arquitectures

/ pacomurall
arquitectures
Foto de notodo.com

Les rodes immenses de les veremadores mecàniques premsen la terra roja entre les vinyes,
terrossos intimidats per arquitectures cúbiques

Els ceps es retorcen enlluernats sota reflexos metàl·lics,
les màquines robòtiques els hi arrabassen els carrolls de raïm amb els seus llargs dits de nylon

Arestes perfilades estripen un núvol de pols d’argila,
vesteix amb parracs els vidres fumats d’una sala de reunions climatitzada i minimal

La llum de policarbonat atura les molècules en suspensió d’un hangar asèptic,
un exèrcit captiu de barrils està vigilat per un escamot de provetes i matrassos

Linia 7 de TMB

/ pacomurall / 1 comentari
Mentre esperava el 7, absort sota la marquesina,
he vist la gent que corria per la Diagonal i m’he posat a córrer amb ells.  
Un trot lleuger de passes amplíssimes, l’aire a la cara i rialles de pura felicitat.
 
He pujat al bus i assegut rera la finestra
he vist la gent com corria, amunt i avall i he corregut amb ells.
 
La pluja als cabells regalimant freda pels braços,
alenades puríssimes d’aire ionitzat em travessen.
La propera parada baixo, sota el paraigua camino ràpid cap a casa,
em poso les bambes. I surto a córrer.
Ja no plou, la terra mullada, l’escorça dels arbres, les fulles verd fosc
i les meves passes amplíssimes, un somriure perpetu.


El 7 continua el seu bucle, passa follat sobre un toll d’aigua de xocolata i em dutxa de cap a peus. No puc parar de córrer i de riure.

linia7
Foto elperiodico.cat

Vernissatge

/ pacomurall
64

La galeria d’art és buida

Perfums es barrejen per les sales en penombra

Ecos de veus estridents ressonen esmorteïts
Espectres de vestits vaporosos s’arrauleixen pels racons

Sobre les estovalles, restes de menjar i tovallons de paperrebregats mariden amb el cava esbrafat de les copes
I el teu auto-retrat s’ha quedat perplex

 

Desmemòries

/ pacomurall / 2 comentaris
maset2

 
Mira fill meu, com tremola la flama

Sí iaio, ja ho veig

Escolta menut, com udola lo vent entre les soques

Sí iaio, ja ho sento

maset1
 

Au xiquet, ara dorm, que la lluna et vetllai t’acarona l’olor de les garrofes

A punta de dia carregaràs les sàrries al matxo i baixaràs al molí

No me’n vull anar, iaio

Demà tu te n’has d’anar i jo també