posidonia-mediterrani.blogspot.com

Torno a la platja llarga,
ara deserta i camino descalç.
M’enfonso pesadament,
trencant la crosta roent
de sorra i de sal.

Els petits sabaters
juguen a córrer ingràvids
entre les boles d’algues seques,
sense cremar-se.

Els crits de les gavines
m’apressen cap a la costa,
lluny dels seus nius
ocults entre el borró de les dunes.

Vora l’aigua,
el trencall fred de les onades
m’acull amb un pessigolleig
de larves transparents.

El sol projecta les ombres mar endins
i contra la calima roja
que fa el garbí amb l’escuma,
veig un xiquet que salta
des de l’espatlla de son pare.

Es capbussa i busseja
fins que no pot més
i quan treu el cap de l’aigua,
riu sense parar.

Després es queda furgant el fons
en busca d’un grapat de tellerines.
Els meus passos tous
em deixen taques de quitrà als peus
i a la boca, gust de mar
i sorra entre les dents.