Al capvespre, la platja deserta veu passar l’espectre del traginer i el seu cavall que segueixen el seu viatge per la fina línia d’escuma de les onades sobre la sorra.
Si tu el veus fes com si res, no t’emportés al seu carro, gronxant els teus somnis infinits amb l’olor de les algues i el soroll de les petxines trencant-se sota les rodes.
fato del temps 