Assegut en un gronxador inestable, em subjectava precàriament amb els dits a la gúmena, intuïnt la gran commoció, mentre li deia a la meva companya que m’agafés si volia, però que no em fes soltar-me.
He vist esclatar Saturn, aquesta nit, sobre l’horitzó retallat per les carenes, al fons d’una vall molt ampla.
Es movia espasmòdic entre els estels, s’ha aturat i ha començat a inflar-se, enorme, fins que ha rebentat amb una orgia de foc i projectils.
He corregut per les sales barroques, en ple atac d’epil·lèpsia, empentant la gent que hi havia. He traspassat les portes que ja coneixia d’antuvi i he arribat fins als passadissos de tren exprés per explicar-ho a la meva mare, que probablement m’estava donant a llum, però el meu pare m’ha aturat a la porta del paritori, incrèdul de la història que li explicava.
L’infermera, amb qui també he ensopegat en el meu desfici, ha fet com si jo no hi fós i el seu company de la perilla, amb les patilles pintades amb retolador, ni m’ha vist mentre traginava els gotets de plàstic amb el cafè de la màquina.