Autor: pacomurall

Tempesta

/ pacomurall
tempesta

Olorar la pluja abans que arribe.
Los trons trenquen lo cel
i fan tremolar la terra.

La negror ho cobreix tot
i un cop d’aire gelat
anuncia la tempesta.

Estic descalç enmig del camí,
lo xàfec m’escola pedretes entre els dits
i l’aigua escorrent-se, me desfalca.

Un llamp se desplega
com un castell de focs de dalt a baix,
ve cap a mi i espetega al meu costat.

Ha deixat una marca ennegrida
a la paret de la casa
i a mi, un esglai de sofre a l’ànima.

Haikus de l’hort

/ pacomurall
hort1

Frec de l’aixada
amb la terra esponjosa,
aigua cap al solc.

 

Pàmpol perfumat,
lleterola entre els llavis,
l’ombra exquisita.

figuera

Un doll de vidre,
caragol que navega
enmig la remor.

 

Brunzits narcòtics
entre dolces fragàncies,
vigila el tàban!

Ocupem la vida

/ pacomurall

Com m’agradaria que s’esvaís aquesta calitja fastigosa
que duu tant de temps instal·lada sobre el meu poble,
que molts creuen que és l’únic cel que existeix.

Com vull que escampi la boira opressiva
que no deixa veure l’altra vorera
i que imposa la por de les tentines.

Com desitjo que desaparegui una calima enganxifosa
que amaga tots els colors de la vida
i la veritable condició dels rostres.

Com anhelo que una ventada de dalt
escombri aquest miasma dels carrers
i que el Sol il·lumini la intel·ligència en les rialles.

Necessitem que torni la llum a les pàgines dels llibres
i que el nostre poble avanci decidit
cap a l’ocupació de tots els espais que li pertanyen.

mani
Foto: César Lucas

 

La Cigrona

/ pacomurall

Image (28)

Humanitat esparramada en una cadireta de bova,
llegeixes Marcial Lafuente Etefanía,
a la llum del carrer de la teua carbonera.
Mirallets de sol en los munts de carbó,
juguen a la rateta amb los bidons de petroli
i les parets mascarades de sutge.

Cabells curts d’antracita i la pell de querosè,
avui t’he vist passant lo pont
i he entrompessat tota una vida.

Haikus a Mila

/ pacomurall
mila
styleite.com

Dues maragdes
en un fermall d’or vermell,
són els teus ulls.

Onades de foc,
reflexos del sol ponent
en els teus cabells.
Esclat de dolçor
de la síndria madura
en els teus llavis.
Em deixo lliscar
per les vessants nevades
de la teva pell.

L’esmolet

/ pacomurall
esmolet
elcafelitus.blogspot.com

Trenca la galvana
de bon dematí manyana
lo siurell de l’esmolet.

Refilet de cadernera
en l’aire de primavera
per n’aquells carrers estrets.

Embolica els ganivets
amb lo paper de diari
i afanya’t que no se’n vagi!

Amb la seva bicicleta,
factoria ambulant de la postguerra,
volta la mola a cop de pedal.

Lo frec precís de la fulla
deixa tan lluent lo tall,
que secciona la boira del temps i l’espai.

Una llàgrima damunt el zinc

/ pacomurall / 2 comentaris
zinc
http://jmtibau.blogspot.com.es/2014/07/279e-joc-literari.html?spref=fb

Feia gairebé trenta anys que no posava el peus al seu poble, una petita ciutat
anclada en els seus pòsits.
Li fa gràcia recordar els  trajectes de la seva infantesa, ara empetitits i
decrèpits als seus ulls cosmopolites.
Pel carrer d’anar al col·legi, descobreix en la planxa de zinc d’una porta vella, el
seu nom, amb els d’unes xiquetes que se’l rifaven, escrits en retolador.  Una
cascada de records es materialitza en una llàgrima i un somriure sorneguer al seu
rostre.
El Daniel agafa fort la mà del seu company i aquest li torna una rialla càlida de profunda complicitat.