Una llàgrima damunt el zinc

zinc
http://jmtibau.blogspot.com.es/2014/07/279e-joc-literari.html?spref=fb

Feia gairebé trenta anys que no posava el peus al seu poble, una petita ciutat
anclada en els seus pòsits.
Li fa gràcia recordar els  trajectes de la seva infantesa, ara empetitits i
decrèpits als seus ulls cosmopolites.
Pel carrer d’anar al col·legi, descobreix en la planxa de zinc d’una porta vella, el
seu nom, amb els d’unes xiquetes que se’l rifaven, escrits en retolador.  Una
cascada de records es materialitza en una llàgrima i un somriure sorneguer al seu
rostre.
El Daniel agafa fort la mà del seu company i aquest li torna una rialla càlida de profunda complicitat.

Anuncis

2 pensaments sobre “Una llàgrima damunt el zinc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s