Ara sóc esta olivera


Ara sóc la soca d’esta olivera arcaica,

retorçat manyoc de nusos i forats, lo niu d’una aranya que mandreja al primer sol.

Ara sóc l’ombra del garrofer,

dolça frescor que cobreix esta terra aspra i pedregosa, terròs i taperot.

Ara sóc un sender emboscat de romers i argilagues,

estels de rosada fugissera, tornassol tremolós entre les punxes.

Ara sóc aquell maset i los bancals i los màrgens,

història vella dibuixada al coster de la serra feréstega.

Baixo rodant amb força per la carretera del coll, m’agafo a la part baixa del manillar i la meua presència se queda projectada per sempre en este paisatge.

olivera
Anuncis

Sprint

sprint
Foto sportsnewscr.com
Una nube de tormenta empujada por el viento desbocado,
levanta una polvareda de delirio por las avenidas.
Un arco iris vertiginoso pinta los gritos y el asfalto.
La fuerza inapelable de una bestia devoradora de sacrificios individuales
enardece a la multitud.
La lógica despiadada del pelotón arrolla los límites humanos
en un torbellino de victoria y de derrota.

Track sense satèl·lit d’una volta pel Port en bici

Pista de Fredes, ni un pam de pla per n’este camí de sargantanes
Coll de la Carrasqueta, les flors més humils pinten les ombries
Cova Avellanes, lo cant de tots los moixons és un himne a la llibertat
Grau de Carlares, patinen los tacs de la roda sobre la pols blanca
Barranc de Millers, los esquirols me llencen pinyes al cap
Font del Teix, raja un filet d’aigua i fa una calor que atauba
Font de les Bassetes, lo camí és un jaç de pinassa. Em vull perdre i no trobar la sortida
Rocall de la Coscollosa, cantells de pedra calcària pessiguen cruelment los pneumàtics
Rafalgarí, los endemismes es criden pel nom científic i ressonen taxonomies i filogènies
Pinar Pla, lo sol cau a plom sobre els majestuosos pins rojos i s’obren clars de llum encegadora entre les ombres del bosc
Coll Roig, la sang feta terra, d’una bèstia ignota
Clot de Massana, erms de tanta suor vessada pels bancals
Tall Nou, obert d’un sol cop per la destral dels titans
Barranc del Regatxol, em corprèn la salvatgia d’esta terra i de la seua gent

bassetes

Camí de Cantallops

cantallops
kmdeaventuras.blogspot.com

Les pedres em miren rodones, caps sense ulls,
decantats sobre el marge del garroferal

Enfilo cap el sol sobre la serra,

gregari de la meva ombra enganxada a roda, que no em dona ni un relleu

La carretera vella i atrotinada,

vigila el barranc profund de ciclops adormits entre les flors dels baladres

Jo segueixo el meu camí silent i veloç per no despertar-los i la meva ombra em relleva quan passo sobre el cant dels pinsans

“Vull estimar el teu cos…”

vull

Havia de deixar que els pensaments fluïssin lliures
Com de lliures? si a cada pedalada em tornava la cançó als llavis,
em sortia de ben endins un crit entretallat pel panteig i l’emoció de cada curva traçada a cinquanta per hora,
la suor gelada regalimant pel rostre

“Vull estimar el teu cos fins el mai, fins cansar-me’n. Fer de la teva pell corriols i estimballs…”