Ara sóc la soca d’esta olivera arcaica,
retorçat manyoc de nusos i forats, lo niu d’una aranya que mandreja al primer sol.
Ara sóc l’ombra del garrofer,
dolça frescor que cobreix esta terra aspra i pedregosa, terròs i taperot.
Ara sóc un sender emboscat de romers i argilagues,
estels de rosada fugissera, tornassol tremolós entre les punxes.
Ara sóc aquell maset i los bancals i los màrgens,
història vella dibuixada al coster de la serra feréstega.
Baixo rodant amb força per la carretera del coll, m’agafo a la part baixa del manillar i la meua presència se queda projectada per sempre en este paisatge.
fato del temps 
tinc rails com les teves i trovo que les traduixes en imatges perfectes
M'agradaM'agrada
Gràcies Mary. És que som aulivera i garrofer i pedra de marge
M'agradaM'agrada