L’amor. Els amors.
Ensenya’m a llegir el teu esguard
i jo t’ensenyaré les orenetes damunt de l’aigua del riu.
Com el seu vol acrobàtic,
així vola el meu cor,
en un picat vertiginós si clous els ulls
i un rasant esglaiador quan em mires,
encalçant les palometes efímeres
de les teves rialles.
 |
| enriquecsc.blogspot.com |
Contemples el riu cabalós,
com aprop del seu desguàs
es repensa i vol tornar
cap a les fonts on va néixer.
Però és la mar lo que veus,
empesa pel tràngol de llevant
que t’esvalota els cabells
com arrissa les onades
i fa fimbrejar les canyes.
El riu gairebé no és riu,
és aiguabarreig procelós
en l’ampla llera
on s’oculten profundes,
les aigües dolces.
Ni l’illa que albires
és més permanent
que un lliri de les dunes.
Només tu romans
i en la teva memòria, gravada
aquesta imatge efímera
d’olors, de vent i de reflexos.
Enamorar-se
és llençar flors a la mar
per la borda d’una barca,
navegant rumb a ponent.
 |
| https://www.facebook.com/itinerariosdeescritura.flaviacompany?fref=photo |
Campanillas rojas
en el verano austral,
dos mujeres que sonríen
en el jardín del recuerdo.
Campanillas rojas
reflejadas en el cristal,
son cómplices de un secreto
en el atardecer porteño.
 |
 |
|
| http://jmtibau.blogspot.com.es/2014/07/279e-joc-literari.html?spref=fb |
Feia gairebé trenta anys que no posava el peus al seu poble, una petita ciutat
anclada en els seus pòsits.
Li fa gràcia recordar els trajectes de la seva infantesa, ara empetitits i
decrèpits als seus ulls cosmopolites.
Pel carrer d’anar al col·legi, descobreix en la planxa de zinc d’una porta vella, el
seu nom, amb els d’unes xiquetes que se’l rifaven, escrits en retolador. Una
cascada de records es materialitza en una llàgrima i un somriure sorneguer al seu
rostre.
El Daniel agafa fort la mà del seu company i aquest li torna una rialla càlida de profunda complicitat.
Podem agafar la barca amb la llum de l’horabaixa
i navegar rumb al sud, a la Punta de la Banya.
Sense girar la mirada sabrem que els raigs del Sol
faran d’or la nostra l’estela.
Serem dos amants pirates descalces per la coberta.
Els nostres peus enllaçats governaran la canya
i trenarem les nostres mans quan arriarem la vela.
Fondejarem al paire i vestirem la nostra nuesa amb les algues,
capbussarem la bogeria a l’aigua freda, dansant en una abraçada fins al fons.
Després tornarem a port, embolcallades d’amor,
els ulls plorosos de sal, passarem fregant les pedres del moll
i el vell far ens picarà l’ullet quan ens veurà.
Nosotros seguimos en el Morphet Arms, esperando tu sonrisa antes de que nos la roben los reporteros gráficos.
 |
| ridesabike.com Foto: Ronald Traeger |
 |
| allposters.es |
fato del temps 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.