Contemples el riu cabalós,
com aprop del seu desguàs
es repensa i vol tornar
cap a les fonts on va néixer.

Però és la mar lo que veus,
empesa pel tràngol de llevant
que t’esvalota els cabells
com arrissa les onades
i fa fimbrejar les canyes.

El riu gairebé no és riu,
és aiguabarreig procelós
en l’ampla llera
on s’oculten profundes,
les aigües dolces.

Ni l’illa que albires
és més permanent
que un lliri de les dunes.
Només tu romans
i en la teva memòria, gravada
aquesta imatge efímera
d’olors, de vent i de reflexos.