Canvi de rasant

6 Juny, 201417 Desembre, 2014 / pacomurall

Viure és una cursa ciclista,

és viatjar de l’agonia a l’hedonisme

en un canvi de rasant

i amb les llàgrimes que has vessat,

escriure el més bell poema.

Ara sóc esta olivera

6 Juny, 201417 Desembre, 2014 / pacomurall / 2 comentaris

Ara sóc la soca d’esta olivera arcaica,

retorçat manyoc de nusos i forats, lo niu d’una aranya que mandreja al primer sol.

Ara sóc l’ombra del garrofer,

dolça frescor que cobreix esta terra aspra i pedregosa, terròs i taperot.

Ara sóc un sender emboscat de romers i argilagues,

estels de rosada fugissera, tornassol tremolós entre les punxes.

Ara sóc aquell maset i los bancals i los màrgens,

història vella dibuixada al coster de la serra feréstega.

Baixo rodant amb força per la carretera del coll, m’agafo a la part baixa del manillar i la meua presència se queda projectada per sempre en este paisatge.

Geologia de la memòria

5 Juny, 201416 Desembre, 2014 / pacomurall

Tanta pedra,

aliment dels déus del vent i de la pluja.

Farallons impertèrrits,

vigilants del nostre deambular efímer entre els boixos i les carrasques.

Avencs insondables,

mesura càrstica de la fugacitat del nostre somni.

Roca calcària,
fedatària del temps, memòria remota que roman fàtua al pas del humans.

Blanca salabror

30 Mai, 201416 Desembre, 2014 / pacomurall

La mar plana, daurada pel sol de l’albada,
és una safata d’aram que reflexa rínxols juganers.

Una barqueta albira les costes rocalloses,
palauets en carrers estrets i la salabror d’una pell blanca com l’escuma de les onades.

Retrona un brogit sincopat en la negror absoluta,
flashbacks d’un somriure enigmàtic són guspires elèctriques.

Fugaços records de cases emblanquinades i olor de geranis.
La nena asseguda al balcó amb les cametes penjant, veu passar un tren que no s’atura.


Foto de Pere Izquierdo Tugas

Nocturn per a una gossa famolenca

26 Mai, 201416 Desembre, 2014 / pacomurall / 2 comentaris

Foto de mileniocaliente.blogspot.com.es

Ferum d’excrements a la cantonada fosca del carrer,

una gossa furienta esgarrapa poals de ferro amb les ungles

i fot un terrabastall de llaunes.

Barrunta bosses de polietilè

i famolenca, rosega ossos de pollastre

amb molta mala folla.

Un guia turístic se la mira com un estaquirot,

lo blau improbable de la seua americana interromp lo fluir del prana

i un grup de guiris s’ho mira estupefacte.

Amb un espaterrec, la gossa esqueixala un os de la recuixa.

L’americana es gira lentament

i dispersa un hàlit de putrefacció en espiral.

Espills a la Carrova

25 Mai, 20144 febrer, 2016 / pacomurall

Cobreixes la teua timidesa amb túniques de cotó pur,
insinues a penes les teues formes en la distància,
però t’ofereixes impúdica sobre l’arrós que verdeja.

Nu de pensament i sadollat de desig,
m’aturo per contemplar-te enmig d’un cavallar,
única certesa d’este joc d’espills a la Carrova.

Pluja

24 Mai, 201416 Desembre, 2014 / pacomurall

Des del finestral, només puc extraviar la mirada en el gris profund, absort amb la remor de la tempesta.
M’aclapara la intensitat d’aquesta pluja.

Cel rojenc

23 Mai, 20144 febrer, 2016 / pacomurall / 3 comentaris

Cel rojenc perfila la muntanya.

Recolzat a la barana del riu, veig un salze vell que balandreja la seva memòria sobre les ones d’esta espasa forjada en la llum daurada del capvespre.