Blanca salabror

La mar plana, daurada pel sol de l’albada,
és una safata d’aram que reflexa rínxols juganers.

Una barqueta albira les costes rocalloses,
palauets en carrers estrets i la salabror d’una pell blanca com l’escuma de les onades.

Retrona un brogit sincopat en la negror absoluta,
flashbacks d’un somriure enigmàtic són guspires elèctriques.

Fugaços records de cases emblanquinades i olor de geranis.
La nena asseguda al balcó amb les cametes penjant, veu passar un tren que no s’atura.

sitges
Foto de Pere Izquierdo Tugas
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s