L’abisme és el camí que transita la funambulista
en absolut silenci,
la maroma és la frontera entre el tot i el no res.

El silenci és la inspiració del músic,
un raig de llum l’enlluerna de sobte,
les notes són els graons que l’eleven sobre la quotidianitat.

En un llenç en blanc el pintor hi veu tots els paisatges,
fibres vegetals es superposen en perspectiva,
les pinzellades només vulgaritzen les imatges idealitzades.

Un full de paper japonès passa entre els dits de l’escriptora,
el vertígen de la narració es desencadena,
les paraules són les clavilles per baixar el cingle.

almarbros.com