Els pensaments segueixen el fil de la catenària,

excitats per les espurnes elèctriques.

La mirada enterbolida busca una raó

als xiprers pintats d’una lletada monocromàtica.

L’ull empal·lidit pel resplendor fluorescent,

sotja la boira de la plana, paràlisi sota el gebre.

Dos cops d’esclop cada sotragada,

pulsió del rostre desdibuixat, sense ombres,

l’esguard idiotitzat pel vidre esmerilat de la finestra que no s’obre.

Fa un sol que espetega. El semidirecte tiranitza l’horitzó

amb la seva fuetada ensopida i estèril.