Sota la bòveda altíssima, el monjo,

postrat al reclinatori, en penombra,

murmura les lletanies d’un devocionari,

vora la flama d’un ciri mil·lenari.

L’olor de la cera impregna la pedra.

M’he fet esquerda entre el carreus,

per no torbar la pregària

i la lloança divina en el seu trànsit

i un alè tebi inunda la nau i el transsepte.