Aixeca el vol ben amunt,

ingràvid capsot de niu,

amb l’embat del darrer alè.

 

Traspassa la ratlla blanca

des d’este jaç de quitrà,

on t’abandones al temps.

 

Espolsa el llençol de boira

i fuig del bec de la merla,

que tens lo cap a adobar.

 

Al migdia serà tard,

quan sota l’ala de perla,

caurà la nit a l’asfalt.