Cavalca a deshores
l’oreig de la garbinada
i s’escola entre les fulles
de l’olivera mil·lenària.
És de carn i és de vellut,
de sal i saó perfumada
i en el meu cos, ets tu
qui esventa la terra llaurada.
És de plata i de maragda,
la llum que cobreix la plana,
càlid esguard al recer
d’aquesta olivera farga.
Com m’agrada respirar l’aire que envolta les oliveres del sud. I el poema.
M'agradaM'agrada
Em complau que el poema et faci respirar aquest aire. Gràcies evaona.
M'agradaM'agrada