Ens hem gronxat,
absorts en elucubracions estèrils,
tot un letàrgic hivern
i ara badem estupefactes
per la floració humil
d’un lliri entre els còdols.
Ens reviscola l’estacionalitat dels sentits
i fructifiquem de paraules climàtiques.

Més enllà, enmig d’un bancal,
lo pagès fa rimar un foc de rostoll
amb les pedres de marge.

És un poema esllemenat
amb la mètrica del fred i la gebrada.
Recitarà en silenci,
al ritme del crepiteig de la llenya
i de l’aixobrir de l’aixada
sota el sol ataubador,
del mormoleig de l’aigua al solc,
emportant-se un caragol.