Haikus del capvespre

Lo sol s’ajoca
en un jaç de silenci.
Sagnen les pedres.

Fa tanta olor el bosc
que hi sento presències
que mai no fóren.

Camí avall romp
les ombres de la lluna,
l’ungla d’un senglar.

Ulls de l’òliba
m’escruten i em se avaluat
per sa saviesa.

Jo també m’ajec.
Cada dia sóc més viu,
cada nit, més ximple.

sketch-1444158730203

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s