Clareja pel corriol angost
i debaix d’un abrigall de burgada,
sento com la molsa a la pedra
destil·la l’humitat per una escletxa.

Damunt d’un coixí de pinassa,
un tronxo rocallós revifa
nervat per una ullada de sol.

S’aixoreja l’oriol matiner
i evoco el seu refilar,
apaivagat ara, en la calidesa d’esta clariana.