Follia

Et va deixar embadalida

la poesia tronada

que aquell poeta escrivia.

Que en lloc de mirar, esguardava

i més que estimar, aimava,

que de tant voler, es delia

i si moria d’amor, fenia.

Que no follava, follia

i quan acabava, finia.

mano

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s