Haikus de la flor del cashmere

El tros de paper
on he escrit aquesta nit,
t’acaricia.

Viatje en el temps,
entorn la flor del cashmere
d’un domàs lluent.

La borra es posa
als racons més angostos
on no hi passa un dit.

Degota un nocturn,
al piano atrotinat,
esquitx de cava.

Un glavi de llum
estripa el paper pintat,
les roses sagnen.

Formigues negres,
grosses i atrafegades,
el meu darrer poema.

_20160531_202754

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s