Tots els verds i només un blau, el dia llisca pel cos del garrofer i se l’engoleix la fullaraca del terra.

La serp es belluga quan l’atrapa l’ombra i les mosques li xuclen les escates.

Estols de pardals ondulen les tijes de l’herba amb una brisa de giravolts erràtics.

Mareig de gandula gronxant-se curulla de galvana a l’horabaixa.

Les piulades es remolinen com un vòrtex arrasador en un sol refilet que cisella l’aire entre les fulles.

Un abellerol lluenteja a l’aguait dels borinots libant, abans de tancar-se les darreres flors, les tapes d’un llibre, les parpelles.