Birbant, s’esmuny la vida.
La fruita corcada verosa,
madura depressa i cau abans d’hora.
La vida passa regant.
La que no, picotada dels pardals,
s’asseca al sol esventrada.
Ruixant, la vida s’escola.
És rara la que s’assaona a la branca,
verge del cuc i la mossegada.
La vida fuig esporgant.
Si no l’ha volgut la mosca per fer la posta ni la vespa per dinar,
no seré jo qui s’enfili per collir un plat de segona taula.
La mort arriba menjant.
fato del temps 